Estiu de sol, sorra i sal

Tots els estius passen ràpid, però aquest podríem dir que, per sort, se m´ha fet un xic més llarg. No sé ben bé el perquè, però em suposu que serà perquè aquest estiu no ha fet gaire bo.
Quan se suposava que havia de fer més calor és quan hi ha hagut més dies de pluja i on els núvols han fet notar la seva presencia més temps del que ens tenien acostumats aquests últims anys.
En part, aquest ha estat un dels motius pel meu escàs apropament. Tanmateix les vegades que hi he anat m'ho he passat d'alló més bé. Quedava amb els amics, agafàvem les bicis i ens n'anàvem a Empuriabrava seguint el camí que voreja la Muga i quan arribavem, acalorats, lligavem les bicicleptes i ens dirigíem directament a l'aigua. La sorra estava calenta, fins i tot, podríem dir que cremava una mica. De tant en tant, em clavava una petxina, però m'agradava refrescar-me a l'aigua. M'agrada nedar, però al mar haig d'anar amb compte perquè la sal del mar em deixa els ulls ben vermells. Però no m'importava, ja que passar un dia de sol a la platja amb els amics no té preu. A la tarda, al capvespre, ja agafàvem un altre cop les bicicletes i feiem el camí de tornada. És una llàstima que hi hagi pogut anar gaires vegades perquè els meus amics treballaven, però els dies que hi he anat han sigut inoblidables.